Filtres
Résultats (200700)
Exporter CSV (1000 max)Le lamigna ravisseur et déçu
<p>(Version d’Aussurucq).<br class='autobr' /> Margaita Cihiga Berterretcheco alhaba egun batez artçain çuçun mendian, usatu beç,ala. Lamina guiçon bat jin cioçun eta bisca...
Les trois vérités
<p>(Version de St-Michel).<br class='autobr' /> Eyhelarre Etcheverrico artçaina, ardiac bordan cerraturic, heldu cen bortutic arraxalde batez ilhoun cerratcean. Yadanic bidian cen...
Ancho et le clerc
<p>Ancho bera edo Basa Jauna Ithurburu Behorleguico alhaba galdu eta yoan cen Aldudera. Han bethi cerbait gaizki eguiten cin.<br class='autobr' /> Istudiant batec nahi cin madarica...
Les douzes mystères ou vérités
<p>Bacen lehenago guiçon pobre bat familiaz cargatua : bacituen hameca haur eta emaztea hila çuen. Nola ez baitçuen jatecoric batere bere eta haurrentaco, ecin bician baitcen, a...
Vous, un papaita; moi un papaita.
<p>« Vous, un papaita ; moi, un papaita. Je sais une chose, vous savez une chose. Qu’est-ce ?<br class='autobr' /> Çuc papaita, nic papaita ; çuc gaiçoto, nic gaiçoto. Cer d...
Les deux bossus
<p>Herri batian bacen atcho bat sorguina. Ibiltcen cen, behar çuen beçala, akhelarren. Herri hartan berian baciren bi ttonttor.<br class='autobr' /> Ideran çuten emaztequi chaha...
Guillen pec
<p>Aita batec, hiltceco mementoan deithu cituen bere hirur semeac eta erran cioten : « Ene haurrac, hiltcera noha oray ; nola beititut bi idi eta behi bat, hauc phartituco tuçue;...
Les deux frères : sage et fou
<p>Emaztequi batec bacituen bi seme, bat chuhurra, bertcia erhoa.<br class='autobr' /> Chuhur hori cen etchengo guidamena, eci ama hura eri cen.<br class='autobr' /> Bere doloren e...
L'homme Lune
<p>Igande egun batez, guiçon bat juan cen hesi zilo baten tapatcera, ilhori hache bat bizcarrean.<br class='autobr' /> Jaincoa aguertu çacon bidea eta erran çacon : « ene eguna...
Texte euskara des légendes traduites dans cette étude
<p>I. L’attention à la prière<br class='autobr' /> II. les charretiers emborbés<br class='autobr' /> III. L’Espagne et la paix<br class='autobr' /> IV. La haie de jonc<br cl...
Mari et femme
<p>Guezurra edo eguia, erraten dute behin batez guizontto bat bidaiez zohalaric, dibicira bizcarrean diligant, makhila escuan sarthu cela bazter etche batean. Etcheco andrea sukhal...
La paire de poules
<p>Behin batez jaun batec muthico bat egorri zuen oilo batekin auzoco adiskide baten gana. Muthicuac eramaiten dio oilua eta erraiten : « Ori, gure jaunac egortcen dautzu oilotto ...
La priseuse
<p>Beste orduz emazte batec baciçun prisatceco costuma. Aldi batez jouan çuçun tobac bureu batetara, eta galthatu ciçun bi sosen tobaca. Bureueco naussiac erran cioçun tobaca ...
Le compte des années
<p>Guiçon bat cen zahartuscoa, galdeguin cion morbaitee : « Cembat urthe dituzu ? n — « Ez dakit batere dio harec » — Cer ez dakizu zure adina ? » — « Nic khondateen di...
Qu'est-ce-que le mariage ?
<p>Aphez batec galdeguin zacon chuberaco herri batian catichiman zabilan muthico Ijati : Zer da escontza ?<br class='autobr' /> Escontza da arimaren gorphutzetic berechtea.<br clas...
Le dragon d'Alçay
<p>Zouhourreco oihanbazterrian bada mendi larrebat deitzen Azalegi machela eta haren erdichetan harpe lezedun bat.<br class='autobr' /> Nouzpaitz ungurune hetaco artçanec cabale g...
La chatelaine qui a vendu son âme
<p>Ama bat bici cen bere alhaba bakharrarekin ; alhaba cen ederra içar batbeçala; bainan ere biciki alferra. Egun batez amac araraci nahi cien berekin laxen ; nola hunec ez baitc...
La dame au peigne d'or
<p>Orhico lecian egun batez artçain batec ikhoussi ciçun andere bat urhe orraziaz iresten ari, eta çounec erran beitceron artçanari : « Joundane Jouhane goiçan lece hountaric...
La dame au peigne d'or
<p>Luçaide aide hortan batçu Lamina eta lece cilouac. Muthico bat cilo batetara jouai rite n celaric, harri pe batetaic so cin cicin barneat, ikboussi cicin andere bat iresten ar...
Le pont de Licq
<p>Lehenago, Liguico çaharec etcien çubu bat eguiten ahal uhaïtcian. Çubu houra eguin nahi çuten gunian, bacien hirour Lamina, Guillen deitcen hirouac. Erraïten deye Liguico ...
L'église d'Espés
<p>Bestorduz Ezpeiceco eliça Laminec gay bakhotch eguin cicien. Igaraneraztiareki harrien, Laminec batec bester erraiten cicien : « To ! Guillen ; harçac ! Guillen ; horduc ! Gu...
Basa jauna et le Salve Regina
<p>Larrañe herria oyhanez betheric cen lekhu bat çuçun eta harat lehenicjin ciren biciçaliac Basa Jaunac hanitz inquietatcen cititçun eta hanitz malur causatcen cireçun. Ordi...
Ancho et les vachers
<p>Bertzorduz, bazituzun Esterençubico bazterean, Espainaco limitan biguezpa laur ulhain; bat mothico gazte bat. Heyen etcholara, heyec loc hartu zirenean jiten zuzun Antcho bassa...
Le chandelier de Saint-Sauveur
<p>Duela zazpi, zortci ehun urthe, ez zuzun Mendiben bi etche baizen : Lohibarria eta Miquelaberroa. Egun bâtez, lohibarreco muthila, izen garaïticoa zuena Hacherihargaix, jouan ...
La grande ourse
<p>Behin bacen laborari handi bat. Bi ouhouñec ebaxi ceren idi pare bat. Mithila igorri cian ouhouñen ondouan ; noula ezpeitcen etcherat agueri, igorri cian nescatouamithilaren o...
Les pains de la sainte vierge
<p>Bacen lehen Españan herribat deitcen ahurhutxe. Herri hartan, neskenegun batez emaztebatec labeca eguiten cin. Ginceyon borthala biltçale emazte chahar bat, amouinaren galthat...
La haie de joncs
<p>Lehenago yendec baçaquiten noiz hil hehar çuten. Yesu Christo lurrian çabilalaric, Yondoni Petrirequin, pasatcen da egun batez landa baten aldian. Ikhusten du guiçon bat ari...
La paix en Espagne
<p>Jesus Kristo gure Jauna eta Jondoni Petri çabiltçan Espainian ebanyelioaren predicatcen. Herri batian parateen cirelaric, heienganat helduciren lekhu hartaco handietaric cemba...
Les charretiers embourbés
<p>Jesus Kristec eta Joundane Phetiric egun batez algarreki çoutalaric bide bat gainti, bathu cien guizon bat, bidiaren erdian belharico, Jincoari oïhuz elkhi litçon orgac arroi...
L'attention à la prière
<p>Jesus Kristec egun batez Joundane Phetiriri erran ceron : « Zamari bat emanen derat pater bat erraiten baduc phenxamentia barreiatu gabe. » Pierra hasten da : « Pater noster,...
Pierre Loti à l'entrée d'une grotte à la Roche-Courbon
<p>[Pierre Loti, à 60 ans environ. A l’entrée d’une grotte à la Roche-Courbon 1921-1922.] [MPL]</p>
Palais du vieux Sérail
<p>Palais du vieux Sérail. Samuel, Kenan Bey, Celabelim Arif, Tenfik Bey, Pierre Loti. [1913] [MPL]</p>
Pierre Loti entouré de quatre turcs, avec son fils Samuel
<p>[Pierre Loti entouré de quatre turcs, avec son fils Samuel à gauche] Légende en arabe au pied de chaque personne, 31 août 1913. [MPL]</p>
Istanbul, 11 août 1913
<p>Istanbul, 11 août 1913. Sur le quai de Galata, Ibrahim Bey, représentant du Sultan, vient d’accueillir Pierre Loti à son arrivée en Turquie. [MPL, FDH]</p>
Istanbul, 11 août 1913
<p>Istanbul, 11 août 1913. Sur le quai de Galata, Ibrahim Bey, représentant du Sultan, vient d’accueillir Pierre Loti à son arrivée en Turquie. [MPL, FDH]</p>
Loti et son altesse la princesse Alice de Monaco
<p>[Loti et son altesse la princesse Alice de Monaco à Rochefort, 2 juillet 1912.] [MPL, FDH]</p>
Pierre Loti en civil, sur une balustrade au bord de la mer - 02
<p>Pierre Loti assis, de profil, sur une balustrade devant la mer. A Istanbul, chez le Comte Ostrorog à Candilly, sur la rive Asiatique du Bosphore. 15 août - 22 octobre 1910. [M...
Pierre Loti en civil, sur une balustrade au bord de la mer - 01
<p>Pierre Loti en civil, sur une balustrade au bord de la mer. Istanbul, séjour 15 août - 22 octobre 1910, chez le Comte Ostrorog, à Candilly sur la rive Asiatique du Bosphore. ...
Ramsès II momifié l'an 1258 avant J.C. Pierre Loti non momifié encore en 1909
<p>A gauche : "Ramsès II (Sésostris) momifié l’an 1258 avant J.C.". A droite : "Pierre Loti non momifié encore en 1909". [MPL]</p>
Pierre Loti en civil, dans le jardin
<p>Pierre Loti en civil, dans le jardin, en compagnie de Mr. ? [MPL]</p>
Pierre Loti en civil, dans le jardin, devant la maison paysanne
<p>[Pierre Loti en civil, dans le jardin, devant la maison paysanne.] [MPL]</p>
Pierre Loti en civil, assis sur un muret
<p>Pierre Loti en civil, assis sur un muret contre une rampe, Hendaye ? [1908 ? ] [MPL]</p>
Pierre Loti en buste, de face
<p>[Pierre Loti en buste, de face. A gauche, un ami de Pierre Loti.] [MPL]</p>
Pierre Loti jouant au jeu de paume. 1908 - 01
<p>[Pierre Loti jouant au jeu de paume. 1908.] [MPL, FDH]</p>
Pierre Loti coiffé d'un fès
<p>Pierre Loti coiffé d’un fès, égrennant un chapelet dans le cimetière de la porte de Top-Kapi, à côté de la tombe d’Aziyadé. Istanbul, 1905. [MPL]</p>
Loti à Constantinople, 1904
<p>Loti à Constantinople, 1904. Cliché Phébus, Pera à Constantinople. [MPL, FDH]</p>
Nagasaki 1901 Pierre Loti avec Osman Daney
<p>[Nagasaki 1901, photo Uyeno, Pierre Loti avec Osman Daney.] [MPL, FDH]</p>
Pierre Loti et Osman Daney en 1901 à Nagasaki
<p>[Pierre Loti et Osman Daney en 1901 à Nagasaki.] [MPL, FDH]</p>
Pierre Loti en civil, (costume gris avec col noir)
<p>Pierre Loti en civil, (costume gris avec col noir), assis, de 3/4, main gauche gantée - [photo ayant servi à l’édition de cartes postales.] [MPL]</p>
Pierre Loti en civil, de face, debout
<p>Pierre Loti en civil, de face, debout, avec cravate et fleur à la boutonnière - 1899. [MPL]</p>
Pierre Loti en académicien - 01
<p>[Pierre Loti en académicien.] Légende manuscrite : à madame Maréchal, hommage d’une vraie sympathie dans laquelle les kakis d’or n’entrent que pour une part négligeab...
Pierre Loti en compagnie de la reine Elisabeth de Roumanie
<p>Pierre Loti en compagnie de la reine Elisabeth de Roumanie (Carmen Sylva) assise au centre dans un fauteuil. Autour d’elle, 3 servantes assises et 2 hommes debouts. Palais de ...
Pierre Loti et sa femme Blanche à Grenade
<p>Pierre Loti et sa femme Blanche à Grenade, pendant leur voyage de noce ; Espagne, 1886. [MPL]</p>
Nagasaki, 12 sept. 1885 - 01
<p>Nagasaki, 12 sept. 1885. Pierre Le Cor (mon frère Yves), Pierre Loti et "Madame Chrysanthème". [MPL, FDH]</p>
Julien Viaud, âgé de 13-14 ans
<p>D’après un cliché ancien : Julien Viaud, âgé de 13-14 ans, de face en pied, avec un gilet et veste, accoudé contre un guéridon. [MPL]</p>
Portrait de Julien Viaud vers l'âge de 8-9 ans
<p>Photo de Julien Viaud vers l’âge de 8-9 ans, d’après un cliché ancien : Julien debout, en pied de face avec le manteau de son frère Gustave. [MPL]</p>
Portrait peint de Julien Viaud enfant, vers l'âge de 8 ans
<p>Portrait peint de Julien Viaud enfant, vers l’âge de 8 ans (pastel de Marie Viaud). [Portrait par Cossard, dessin au crayon et pastel 1912-1916.] [MPL, FDH]</p>